La ciutat de València en els anys trenta viu un important creixement urbà, el nou context modernitzador laic i regeneracionista de la II República ajudarà tant al desenvolupament d’una cultura de masses que es manifestarà en esdeveniments esportius, en els espectacles multitudinaris i en les expressions de carrer col·lectives, com a l’increment i evolució de les opcions d’oci. El cens de la ciutat de València va passar de 251.258 habitants en 1920 a 320.195 el desembre de 1931. L’1 de juliol de 1937 es calcula en 378.912, i en 399.061 el juliol de 1939.
Des del mateix moment de la proclamació de la República es va viure al carrer un ambient festiu o commemoratiu, una nova cultura lúdica, reflex del desig d’una nova societat que experimentaria un renaixement cultural i polític. Conferències, festivals artístics, vetllades commemoratives, homenatges, mítings, manifestacions, actes d’afirmació, bandes de música interpretant cançons i himnes, van caracteritzar la intensa activitat quotidiana d’aquest moment.
Expressions de la necessitat de “sortir” i d'”ocupar” l’espai públic en determinats moments per part d’aquells sectors socials les expectatives dels quals s’estaven transformant en el nou context republicà, la proclamació de la II República va permetre a les forces progressistes i al moviment obrer ocupar el carrer i posar en marxa els ritus mobilitzadors que identificaven a republicans, socialistes i anarquistes des de començaments de segle. Rituals de mobilització política per excel·lència en els quals es barrejava la festa, la propaganda i la incitació a l’activitat revolucionària.
A la ciutat, l’espai de trobada que adquirirà un major protagonisme serà el de la plaça d’Emilio Castelar, actual plaça de l’Ajuntament. Allí es proclama la República i des d’allí, des de l’ajuntament, es dirigiran a una nodrida concurrència els diferents líders republicans que visiten la ciutat.
Trabajadoras y republicanas. Mujeres y trabajo durante la Segunda República y la Guerra Civil en Valencia
Ana Aguado Higón y Luz Sanfeliu