Guerra

Precisament la València marcada pel canvi obert el 14 d’abril suposa un esforç transformador que afectaria tant l’ordre social i econòmic, com l’univers polític, les mentalitats o la cultura urbana. La València que la República va convertir en escenari social de confrontació d’interessos moderns, com a espai de democratització i de mobilització social. I la València fidel a la República de la guerra i la revolució, com a privilegiat espai de rereguarda subjecte a les transformacions derivades de la guerra mateixa i de la temporal capitalitat republicana, disposada a oferir acomodament al govern, a les desenes de milers de refugiats que fugien dels fronts i a centenars de funcionaris, líders polítics i sindicals, diplomàtics estrangers, intel·lectuals i artistes, periodistes i reporters, observadors d’organismes internacionals i desenes d’assessors militars i espies.

A València, l’elenc dels llocs de memòria de la contesa és encara amplíssim, tant en bé immobles, com d’edificis, carrers, construccions militars o refugis, quant en topònims, senyals i records de guerra, que encara mantenen l’eloqüència de la memòria de la contesa i, per tant, són susceptibles de convertir-se en garants de la identitat i la memòria col·lectiva d’aquests anys. L’apropiació simbòlica d’aquests espais públics urbans ens és, per tant, necessària si volem mantenir el record d’aquest passat i visualitzar el que, a la fi, va comportar col·lectivament. Aquest és el repte.