Cultura

L’obra cultural de la II República va ser tan important, tan diversa i tan rica que hi ha un ampli consens entorn de la seua excel·lència; i l’opinió que va ser un període cultural privilegiat per a la història de la cultura és compartida per autors amb concepcions i idees molt diferents. Algunes de les seues característiques més interessants són, en primer lloc, que aquesta etapa no va ser un fet aïllat, sinó la culminació de tot un llarg període que des de finals del segle XIX havia anat madurant un projecte de canvi cultural vinculat a les tendències de modernització presents a Europa.

En segon lloc, la cultura per a aquells intel·lectuals i polítics republicans no va anar mai una torre d’ivori, ni una temptació de les elits per a la seua diversió, ni un experiment versallesc impregnat de desdeny pel poble pla, va ser, molt al contrari, la condició sine qua non, perquè la mateixa República existís ontològicament.

En tercer lloc, el projecte cultural republicà va aspirar a construir i difondre una cultura comuna. Els republicans i les republicanes, que existien abans que la República fos proclamada, sabien que aquest ciment clerical i ideològic, de naturalesa quasi ultramontana, no podia ser compatible amb una ciutadania il·lustrada i activa. No obstant això, aquesta empresa que va tenir importants suports en institucions creades en el transcurs de les primeres dècades del segle vinculades a la Institució Lliure d’Ensenyament o a unes altres molt pròximes com l’Institut d’Estudis Catalans, no va ser un projecte centralitzador.