Davant de la legitimitat de les urnes, per a tornar a la situació anterior de privilegis, quedava un recurs:

Alguns generals es van sublevar provocant un colp d’estat, et sona algun?

Alfredo Kindelán
Luis Orgaz Yoldi
Gonzalo Queipo de Llano
Alfredo Kindelán
Luis Orgaz Yoldi
Gonzalo Queipo de Llano
Andrés Saliquet
Miguel Cabanellas
Fidel Dávila -Emilio Mola
Andrés Saliquet
Miguel Cabanellas
Fidel Dávila -Emilio Mola

però de tots aquests militars sublevats seria el més jove i de menys prestigi qui acabaria tenint el poder

Francisco Franco i Millán Astray abraçats al Marroc. Bartolomé Ros

Però,
i el colp militar, va triunfar?

Si
No

Efectivament!

...hagueren dos factors determinants que frenaren el cop d’estat:

Per un costat, la majoria de l’exèrcit va rebutjar la rebel·lió.

Es van mantenir fidels a la República:

  • 7 dels 8 Capitans Generals de l’Exèrcit que comanen les 8 regions de l’estat
  • 17 dels 21 Oficials Generals de Major graduació
  • Els 6 Generals de la Guàrdia Civil
  • El Comandant en Cap de l’Aviació
  • 42 dels 59 Generals de Brigada

17 generals fidels a la República que no poden escapar dels revoltats, són assassinats.

Desenes de milers de persones mobilitzats des del primer moment al costat dels sindicats i partits d’esquerres aturaren al carrer el colp militar a les ciutats més importants.

Milicianes i milicians als carrers de València durant els primers dies de la sublevació.

I aleshores,
que passà amb la República?

?

Els generals sublevats iniciaren,....

La guerra que va seguir al colp militar va suposar una catàstrofe per a la ciutat de València. La ruptura de les estructures de l'estat va ocasionar una ona de violència descontrolada en els primers moments.
Amb el nom de checas es coneix als espais de repressió posats en marxa per grups polítics i també autoritats militars republicanes per perseguir, i en molts casos eliminar, als simpatitzants franquistes al mateix temps que als oponents polítics interns de diferents corrents ideológiques.
Interior de la checa de Santa Úrsula
Des de gener de 1937, la ciutat de València va viure la destrucció i la mort ocasionades pels continus bombardejos aeris i navals. A això cal sumar la carestia i la fam a causa del col·lapse del transport i de les xarxes de distribució.
Morts en els bombardejos sobre la ciutat.
Ruines pels bombardejos sobre València.
El suport de l'Alemanya nazi i de la Itàlia feixista va ser decisiu per a l'exèrcit de Franco, que va poder disposar de moderns avions de caça i bombardeig. També Franco comptava amb els subministraments de petroli de la companyia estatunidenca TEXACO.

A València, on s’havia traslladat la capital després de la caiguda de Madrid, al març de 1939, es veia vindre la derrota de la República. A pesar que la guerra ja estava pràcticament decidida, la ciutat continuava patint bombardejos mentre s'aguditzaven la fam i la desmoralització entre la població. Quan van entrar a la ciutat les tropes de Franco, entre el 29 i 30 de març, molts van sentir amb alleujament que la guerra havia acabat. No esperaven la duríssima repressió que se'ls va vindre damunt ni una postguerra amb una enorme carestia d'aliments…

Amb la dictadura tornaren a canviar les coses i vegerem que es va...

Passar de
a

Eleccions democràtiques per sufragi universal inclós el femení

36 anys de Dictadura de Franco

Passar de

Eleccions democràtiques per sufragi universal inclós el femení

a

36 anys de Dictadura de Franco

1 / 3
Passar de
a

Passem de múltiples sindicats

Sindicato Único falangista

Passar de

Passem de múltiples sindicats

a

Sindicato Único falangista

2 / 3
Passar de
a

Dones amb plena participació a la vida pública

Dones a l'espai de la casa.

Passar de

Dones amb plena participació a la vida pública

a

Dones a l'espai de la casa.

3 / 3
Web de la València franquista
Web de Memòria Històrica de la Diputació de València