València es va convertir per un temps –entre novembre de 1936 i octubre de 1937– en centre d’atenció nacional i internacional. València va haver d’improvisar en poc temps la instal·lació de la Presidència de la República, d’onze ministeris, d’abundants sotssecretàries i direccions generals, de l’Estat Major Central, o del Tribunal Suprem, entre altres institucions de l’Estat. També de legacions diplomàtiques com la soviètica, que va ocupar l’hotel Metropol. Amb tal fi van ser reconvertits molts edificis i confiscats palauets privats. L’Ajuntament i la Llotja van acollir l’escassa activitat parlamentària: quatre de les nou sessions que va haver-hi durant la guerra. Les Torres de Serrans van custodiar obres arribades del Museu del Prado per a la seua millor salvaguarda, i la sucursal del Banc d’Espanya va ser dipòsit de llibres procedents de la Biblioteca d’El Escorial. Així mateix, València degué allotjar a un elevat nombre de funcionaris als quals no van trigar a afegir-se contínues onades de refugiats.
La capitalitat va convertir a València en objectiu de l’enemic. En la nit del 12 de gener de 1937 es va produir el primer bombardeig important. Les línies del front ja no estaven a 150 quilòmetres, “sinó ací mateix, en el port de València”, va dir un titular del periòdic Frente Rojo. Des d’aquest moment es van succeir els atacs aeris o marítims. Calles i edificis no sols van exhibir cartells o grans telons de agit-prop, també les devastadores petjades de les bombes. Les successives derrotes van satisfer la ciutat de fugits, al mateix temps que els preus s’incrementaven i les cues per a procurar-se manteniment es feien més llargues. Balcons, patis i terrasses aviat es van poblar de gallines i conills contra els quals res van poder les prohibicions dictades per la higiene.
Tot està per fer.
València capital de la República (1936-37)
Catàleg
Los 11 meses más intensos de València
Artícle Levante EMV 7/11/2021