Estendre l’educació a la societat, construir l’Estat docent, defensa de la República, va ser un dels principals objectius que es van plantejar aquells homes i dones, membres de la “República d’intel·lectuals” orteguiana. Com tota construcció, el treball es va començar pels fonaments, en aquest cas, per l’ensenyament bàsic: l’escola. Abans fins i tot que la Constitució de 1931 consagrés en els seus articles, especialment en el 48, les característiques de la nova escola republicana poden resumir-se en un lema: “Més escoles i millors mestres”. Es tractava, doncs, de dissenyar un pla global i coherent que relacionés la reforma escolar amb la formació del magisteri.
Escoles i mestres compromesos en una educació pública, gratuïta, laica, activa, organitzada segons el model de l’Escola Unificada, que feia del treball l’eix de la seua formació, que permetia l’ensenyament en la llengua materna, i que educava en i per a la solidaritat. No són, certament, originals de la II República aquests pressupostos perquè procedeixen de la Institució Lliure d’Ensenyament, de l’Escola Moderna, del socialisme, del nacionalisme, però sí que ho és la síntesi realitzada i, sobretot, el projecte dissenyat per a fer-los realitat, que es completarà amb la creació d’instituts públics, acostant el batxillerat a sectors de la societat tradicionalment apartats d’aquest pel seu caràcter elitista; i amb una universitat on, per fi, la llibertat de càtedra serà realitat, configurant un espai d’ensenyament superior científic i no dogmàtic.
Entre l’entusiasme i l’obstruccionisme: la realitat de l’escola valenciana durant la Segona República (1931-1939)
M. del Carmen Agulló Díaz
Los institutos obreros, un ensayo de innovación pedagógica y de socialización política
Juan Manuel Fernández Soria
La Educación en la Segunda República
Guía didáctica para secundaria y bachiller